Una “nazione mancata”: la questione linguistica occitana nella seconda metà del XIX secolo

Al llarg del segle XIX, en el marc de la recuperació romàntica de l’edat medieval «occitana» i en sintonia amb els moviments de despertament nacional que actuen a tot Europa, un moviment vivaç de renaixement lingüístic i literari es difon en les terres occitanes de França. Tot i això, la falta d’acords entre els seus animadors i especialment entorn de l’ús de la llengua, tindrà unes profundes repercussions en el destí de la llengua d’oc, així com en tot el moviment de renaixement occità.Throughout the XXth century, during the period of the romantic recovery of occitan medieval times and in harmony with the movements of national awakening that operated all over Europe, a lively movement of linguistic and literary renaissance is spreading throughout the occitane areas of France. In spite of this, the lack of consensus among its followers, especially around the use of the language, will come to have deep repercussions in the destiny of the oc language, as well as in all of the occitan renaissance movement